Les nostres plantes

ENCIAM

enciam

Nom científic : Lactuca sativa

enciam
Nom francès: laitue

Nom Angles: lettuce

Nom castella: lechuga

Descripció
Planta amb arrel pivotant i ramificada d’uns 25 cm. El creixement es desenvolupa en roseta; les fulles es disposen al voltant d’una tija central, curt i cilíndric que gradualment es va allargant per produir les inflorescències, formades per capítols de color groc (semblants a la dent de lleó) reunits en corimbes. Segons les varietats les vores de les fulles poden ser llisos, ondulats o serrats. Les llavors estan proveïdes d’un vilano plomós, són herbes anuals, amb saba lletosa; tiges erectes, solitaris o pocs, glabres, 0.3-1 m d’alt.
Propietats
Se li atribueixen propietats tranquilitzants. És eficaç per tractar l’insomni i el nerviosisme. També s’utilitza com a antiinflamatori en cremes per tractar les cremades solars. Sembla que és recomanable en cas d’úlcera d’estómac.

Té un elevat contingut en vitamines del complexe B, vitamina A i, en algunes varietats, un cert contingut en vitamina C. Pel que fa als minerals té un elevat contingut en potassi i un contingut interessant de calci.

Es pot consumir fresca o cuita. El consum en fresc és el més tradicional i és aconsellable no tallar l’enciam molt abans de consumir-lo per no malmetre les seves propietat

Com es conrea
El cultiu és força ràpid i es pot fer quasi tot l’any sempre que no hi hagi perill de glaçades. A l’estiu les elevades temperatures a que pot arribar l’hort urbà poden provocar l’espigat prematur. La primavera i la tardor són les millors èpoques per plantar-lo.

El més fàcil és aconseguir planter per trasplantar-lo al nostre hort. La collita es pot fer en 1,5-3 mesos, depèn de la varietat. Si s’endarrereix massa la collita correm el risc de que l’enciam “espigui”, o sigui, que tregui la flor i es torni amarg.

Si volem fer el nostre propi planter hem de comptar que des de la sembra fins al trasplantament caldrà, com a mínim un mes.

En la varietat anomenada Romana cal lligar les fulles 15 dies abans de la collita. D’aquesta manera, en no estar en contacte amb la llum les fulles de l’interior perden la clorofil·la i queden amb el color groc-blanquinós.

A l’hora de collir es pot optar per tallar unes poques fulles i deixar la planta a l’hort fins a la propera amanida.

Si collim tot l’enciam i no treiem l’arrel, aquesta rebrotarà i ens donarà algunes fulles més en pocs dies.

 

      Menta


Nom científic : Mentha

Nom francès: Menthe

yess

Nom Angles: Mint

 

Nom castellà: Menta

Descripció

La menta és imprescindible a les llars. Bé  sigui per amanir les nostres receptes, fer infusions o donar-li un toc fresc a la xocolata. La menta hauria d’estar als balcons de cada casa. Les formes de les seves fulles són tan atractives i variades com a els seus gustos; planta un bona varietat en testos individuals i evitarà que envaeixi tot l’espai del Sòl.

Propietats

És una planta molt rica en essències amb propietats medicinals: colerètic, antiespasmòdic, digestiu, estomacal, carminatiu, usos tòpics, bactericida, antisèptic, refredats, migranyes, vertígens, marejos, se li suposa propietats afrodisíaques i excitants.

Com es conrea

Se sembra, trasplanta i esqueixa amb arrel, durant la primavera, estiu i tardor. La menta tarda uns dos mesos a néixer de la llavor, s’ha de tenir paciència. Es planta cada 50 cm. Encara que és una planta que acabarà entenent-se sense parar si no troba un límit, com terra dura de camí, pedres… S’adapta bé a tot tipus de climes, si són climes freds, a l’hivern desapareixerà la fulla i a la primavera tornarà a rebrotar amb força. És una planta que aguanta abundant aigua, però també aguanta poca aigua, però no és de secà. És perenne.

 

     TOMÀQUET

 

Nom en Castella: TOMATES

Nom en Francés: TOMATE

Nom en Angles: TOMATO

Nom científic: Solanum lycopersicum

DESCRIPCIÓ
MOIHVHJGSDVAJHDAC

L’origen de la planta silvestre és dins la zona compresa entre el nord de Xile, el Perú i l’equador, i va ser a Mèxic on es va domesticar i cultivar per primera vegada ja abans de l’arribada dels conqueridors espanyols. Actualment és un ingredient imprescindible de la cuina mediterrània.Versemblantment els primers fruits que arribaren a Europa eren de color groc . Actualment els tomàquets de color groc tenen encara un bon mercat a Itàlia.

PROPIETATS

Des d’antic és coneguda la propietat antiescorbútica d’ aquests fruit. És útil per a les afeccions de la boca, gola i millora la vista. És fàcil de digerir, estimulant de la gana i lleugerament laxant. El alcaloide tomatina té propietats antifúngiques de manera que utilitza per fabricar ungüents útils per combatre malalties de la pell produïdes per fongs.

COM ES CONREA

El conreu de secà és possible en terrenys amb gran capacitat d’acumulació d’aigua i de clima no massa sec a l’estiu com alguns indrets de la Catalunya nord-oriental. La densitat de plantes és menor que en regadiu i no s’atorrenten. Les varietats utilitzades han de ser remàstegues amb la pell resistent i preferiblement del tipus de pera. Els rendiments són molt menors que en regadiu però la qualitat gustativa s’incrementa, ja que amb un creixement més lent es concentren les aromes

  MADUIXA

NOM EN FRANCÈS: Fraise

NOM CASTELLA: Fresa

NOM EN ANGLES: Estrawberry

NOM CIENTÍFIC: Fregaria

mhcgghcfxbvhghfdtyfygjkjk

DESCRIPCIÓ:

La maduixa es una planta herbàcia i perenne.Les espècies de maduixa són originàries de les regions holàrtica i tropical. Es fa en boscos o llocs ombrívols. En estat silvestre, es pot trobar en totes les zones temperades de l’hemisferi Nord. És conreada pels seus fruits anomenats ‘fragues’, ‘fraules’ o ‘maduixes’, però ha estat quasi totalment substituïda per la fragafraula o maduixot, un híbrid o encreuament en part d’origen americà.

PROPIETATS:

Les maduixes les podem trobar per tots els llocs del mercat, pertany a la mateixa família que la rosa, i té grans propietats nutritives (vitamina ccarotenoides i antocians).És una de les plantes més adaptables que es coneixen, i es troba a tots els continents.

COM ES CONREA:

La maduixera és un cultiu que s’adapta molt bé a tota mena de climes, tot i així la seva temperatura mínima biològica és de 6 °. A temperatures inferiors a 12 ° apareixen fruits deformats a causa del fred. La part vegetativa de la maduixera és altament resistent a gelades, arribant a suportar temperatures fins a – 20 °, encara que els òrgans florals són malferits quan els valors són inferiors a 0 °. Els valors adequats per a una fructificació adequada se situen rodejant els 15-20 ° de mitjana anual. Per tal que la maduixera tingui un desenvolupament favorable, necessiten un sòl sorrenc. Rics en humus, però poden créixer en qualsevol mena de terreny mentre estiguin ben drenades.

 

RUDA

maxresdefault (1)

Propietats.

El gènere ruda deriva de vocable Gregori ruomai,que significa frenar, a Andalusia  tradicionalment aquesta planta se considera antifràstica altres autors consideren que provenia de reu que significa salva, protegir, riberal.

Moltes vegades es conrea com planta de jardineria, pot trobar-se aprop de las cases o vivendes. Antigament era molt  conreada  en els convents,  per les seves propietats anti afrodisíaques.

Ruda
La planta ruda o ruta graveolens és una planta aromàtica d’ exterior. És una planta muolt emprada per fer infusions i millorar la salud. Necessita estar a ple sol i pel  que fa a riscos, és necessari que tingui  uns riscos moderats.

FARIGOLA

farigola

Nom:Catala Farigola

Nom:Englès Thyms vulgaris

Nom:Frances  leThym

Nom:Llati Thyma

Descripció

La farigola és originària de la zona mediterrània occidental i creix espontàniament al centre d’ Europa, als Països Balcànics i del Caucas; la planta es cultiva a l’Europa Central i Meridional, Àfrica Oriental, Índia, Turquia, Israel, Marroc i a l’Amèrica del Nord. Els principals països productors són Espanya, Marroc, França, Bulgària i Hongria.

Alimentació

La farigola s’utilitza a la cuina com a condiment. És un ingredient bàsic en la cuina catalana, espanyola, francesa, grega, italiana, libanesa, persa, portuguesa, líbia, síria i turca. També és molt emprada en la cuina àrab i caribenya. La farigola s’utilitza sovint per a condimentar la carn, l’estofat i per a la sopa. Encara que sigui saborosa no domina i es barreja bé amb altres herbes i espècies.

La mel de farigola és una de les més apreciades al mercat i és un dels tipus que pot arribar a ser considerada, si la proporció del seu pol·len és suficient.

PEBROT

pebrot

Nom:Catala Pebrot

Nom:Frances poivre

Nom:Anglès Pepper

Nom:Castellano Pimiento

Nom:Llati Piperis

La pebrotera és una planta exigent en temperatura, que ha d’estar al voltant dels 20 °C, especialment si els fruits es volen collir madurs (colors vermells o groc), també necessita molta aigua i adobs. No aguanta canvis bruscs de temperatura. La humitat relativa no ha de ser excessivament alta sinó entre un 50% i 70%, ja que el seu excés afavoreix les malalties aèries i dificulta la fecundació. Requereix molta lluminositat, en especial quan la planta és molt jove i durant el període de germinació. El sol ha de ser ben drenat, amb sorres i matèria orgànica. L’acidesa del sol en principi ha d’estar entre 6,5 i 7 de ; tot i que el  Ph òptim de l’aigua, en canvi, oscil·la entre 5,5 i 7. La pebrotera suporta bastant bé la salinitat del sol, tot i que en menor mesura que la tomaquera. Al contrari que la tomaquera no necessita ésser enturada.

CARBASSES

lodsasa

Nom:Frances potiron

Nom:Englès Cucurbita

Nom: castellanoCarbaso

Nom:Llati Carbossa

La carabassa (o carbassa) és el fruit de les diferents espècies del gènere, Cucúrbita, una planta herbàcia anual oriünda d’ Amèrica. En l’actualitat és també conreada extensament a tota Europa.

És una planta reptant que pot arribar a 10 m de llargada diodica, de tiges acanalades i d’aspecte aspre, fulles pubescents, lobulades. Les grans flors grogues són unisexuals; les masculines tenen els estams soldats en forma de pilar i en ambdós sexes el calze està unit a la corol·la.

cebes

Resultat d'imatges de sebes hogarmania
nom en català: cebes

nom en angles: onions

nom en francès: oignons

nom cientific: cepe

mon en castella:cebolla

descripció

 L’origen primari de la ceba es localitza a l’ Àsia central, i com a centre secundari la Mediterrània, ja que es tracta d’una de les hortalisses de consum més antiga. Les primeres referències es remunten cap  al 3.200 a C. Va ser molt conreada pels egipcis, grecs i romans.

Propietats 

Una hortalissa de la mare Naturalesa curativa en tots els seus usos. Els pobles de l’antiguitat coneixien tant el seu valor nutritiu com el seu valor curatiu. Si bé la ceba és la causant de moltes llàgrimes a la cuina, el seu ús porta més que alegria a qui la tingui en compte alhora  d’ alleugerir malestars i malalties quan la situació ho requereixi.

com es conrea 

S’ha de sembrar entre desembre i gener, tot i que depèn de la meteorologia també es pot plantar al febrer. Plantar-la abans d’hora no sempre és bo. La ceba necessita fred i si l’agafa avançada es desenvolupa pitjor i produeix més canó de bulb.

 

 

 

 

ravenets-manat-e1470066336909

Nom espanyol: Rábano

Nom català: Ravenets

Nom científic: Raphanus sativus

Nom francès : Radis

 Nom anglès: Radish

Salvia

salvia2

Nom Llatí: Salvia officinalis

Sàlvia és un extens gènere que engloba més de 900 espècies  de plantes amb flor de distribució àmplia. El gènere pertany a la família de les lamiàcies. Moltes espècies es cultiven com ornamentals per les flors atractives o per fulles, sovint blanquinoses per la densa pubescència que les cobreix.

 

 

Orenga

infused-oregano.jpg

Fitxa bàsica de la pizza, l’orenga és fàcil de conrear a partir de llavors a la primavera, o pot comprar-se la planta jove en centres de jardineria.Cultivat en tests de compost a base de terra ben drenada en un lloc assolellat. Encara que l’orenga de fulla verda és el més conreat, hi ha varietats molt més vistoses.

 

 

 

     CICLAMEN

NOM CIENTÍFIC: BACCARE
NOM CATALÀ:  CICLAMENbaixa
NOM CASTELLÀ: CICLAMEN
NOM FRANCÉS:  CYCLAMEN

Plantes herbàcies, perennes, amb tubercles més o menys llisos, glabres o pubescents, enraonamentes en tota la superfície o només a la base. Fulles amb llarg pecíol, suberats o incís-lobada, glabres o glabrescents, amb feix verd clapejat i revés de color verd o purpuri. Flors pentàmeres, actinomorfes, solitàries, pedicel·lats, pèndules, proterandra. Calze amb 5 sèpals soldats a la base. Corol·la amb 5 pètals reflexos, soldats a la base, formant un tub globós; lòbuls contorts, enters o rarament dentats, més o menys auriculades; de color blanc, rosat o purpuri.

 

 

PASTANAGA

NOM D’ANGLES: Carro

NOM CASTELLÀ: Zanahoria Imatge relacionada

NOM FRANCÉS: Carotte

NOM CIENTÍFIC: Carota 

És una planta de la família Apressada abans coneguda com a “umbel·lífers”.La pastanaga borda o bufanaga és una raça silvestre d’ arrel prima i blanquinosa, no comestible, molt comuna en prats i ermots (Delcos carota). La pastanaga d’ase és una varietat semblant a la pastanaga borda, però umbel·les més grosses, que es fa als marges de camps i vores de camins (Delcos carota . màximes). La bufanaga també rep el nom de xirivia, i s’usa a la cuina valenciana per fer diversos brous, donat el seu valor aromàtic.

 

ALFÀBREGA

 

Nom científic: Ocimum basilicum

Nom francès: Alfàbrega

Nom Castellà: AlfàbregaResultat d'imatges de alfàbrega

Nom d’anglès: Basil

DESCRIPCIÓ:

L’alfàbregaalfabegueraalfàbega, alfàbia o apofàtica(Ocimum basilicum), de la família de les lemnàcies, és una herba aromàtica anual encara que hi ha algunes espècies que són perennes com l’alfàbrega Africana Blava i la Santa Tailandesa. És de creixement baix (entre 40–60 cm) amb fulles herbàcies de color verd llustrós a l’anvers i una mica més clar al revers on podem trobar unes glàndules, cadascuna de les quals conté una goteta d’essència i que són les causants de la seva aromaticitat. Són fulles amples de 3 a 5 cm de longitud, lleugerament peciolades i oposades. dentades i de textura sedosa. En algunes varietats agafen un color morat porpra. Són simples, de forma ovalada o oblonga, lanceolades, atenuades a la base, nervadura pennada, lleugerament dentades encara que hi ha varietats de jardí que són senceres i de textura sedosa.

 

ESPÍGOL

Nom científicLavandula angustifolia

Nom frances:   lavande

Nom ingles: spigol

nom castellà : espígol

Descripció:

 

Planta molt aromàtica que té tiges endurides a la base i tiges verdes quadrangulars superiors i que arriba als 50-80 cm d’alçada. Les fulles són oposades, estretes, acabades en punta i finament peludes.

L’espígol és una herba mediterrània que floreix a l’estiu, a partir del mes de juny. El seu origen és de l’oest de la conca mediterrània i habita terrenys calcaris, secs, pobres i solejats, per poder florir intensament de les muntanyes del Principat català i de la meitat septentrional del País Valencià. També és cultivat a Europa (Croàcia, Itàlia, França i Portugal) i Amèrica per la seva essència.

propietats

  • Medicinal (d’aquí ve el sinònim officinalis, referit a les “oficines” de farmàcia). Tradicionalment, s’usa una infusió de flors com a tranquil·litzant o inductor a la son.
  • Perfumeria: s’obté l’oli essencial d’espígol i diversos perfums i colònies. També utilitzat per a perfumar la roba fent una pinya amb les fulles agrupades.
  • La mel monofloral d’espígol, que és així considerada si la proporció del pol·len dins la mostra de mel que s’analitza és suficient, és molt apreciada i forma part de la mel de L’Alcarria.
  • Repel·lent de mosquits, en canvi atrau les papallones.

 

espigol

 

 

 

col:

nom cientifc : Brassica oleracea

mom frances :chou

nom castella: col

nom ingles :cabbage

beneficios-de-comer-col-2

 

Descripció:

La varietat silvestre és una planta biennal, de fulles enteres, carnoses i glabres d’un verd glauc, la tija és semillenyosa i té flors grogues de quatre pètals, fa fruit en síliqua amb diverses llavors. Gràcies al conreu s’han obtingut diverses varietats de col, amb cabdell o sense i de diferents formes i mides.

Anuncis